Max Uhle

Max Uhle

Biografia
Naixement	25 març 1856 Dresden (Alemanya)
Mort	11 maig 1944 (88 anys) Lubliniec (Polònia)
Nacionalitat	alemanya
Formació	Universitat de Leipzig
Activitat
Ocupació	etnòleg, arqueòleg, lingüista
Família
Cònjuge	Charlotte Grosse
Premis (1936)  Medalla Goethe d'Art i Ciència

Friedrich Maximilian Uhle Lorenz (Dresden, Saxònia, Alemanya, 25 de març de 1856 - Loeben, Alta Silèsia, Polònia, 11 de maig de 1944), més conegut com a Max Uhle, va ser un arqueòleg alemany, el treball del qual a Perú, Xile, Equador i Bolívia a la fi del segle xix i principis del segle XX van tenir un impacte significatiu en la pràctica de l'arqueologia d'Amèrica del Sud. Va ser l'iniciador de l'arqueologia científica en el Perú, revalorant i difonent per al món el passat preincaic, fins llavors tractat com un simple i breu preludi de l'Imperi Inca. Va ser el primer a aplicar el mètode estratigràfic en les excavacions de Pachacamac en 1896 i el primer a notar que la iconografia Tiahuanaco s'havia difós des de la zona del llac Titicaca fins a gran part de l'actual territori peruà, observació que va donar origen a la teoria de l'imperi tiahuanacota (avui sabem que es tracta en realitat de l'estil cultural huari). Va ser també el descobridor de la cultura moche (que va denominar Proto-Chimú) i l'autor del primer esbós d'una cronologia que partia des de les més antigues cultures preincaiques conegudes fins a l'època inca. És autor de la teoria immigracionista de l'origen de la cultura andina, que sostenia que aquesta es va originar de les aportacions vingudes de Mesoamèrica (Mèxic i Amèrica central), teoria que va ser refutada per Julio C. Tello, defensor del caràcter autòcton d'aquesta cultura. Ha estat considerat el pare de l'arqueologia científica peruana.